El món ha despertat aquest 2021 amb una crisi mundial sense precedents provocada per la Covid19, que ha significat un impacte econòmic i social radical arreu del planeta. En un nou canvi d’era, aquesta pandèmia pot significar un accelerador de tendències que les ciutats globals ja estaven experimentant.
En un món abans de la Covid19 i amb una perspectiva urbanística, hem vist com les ciutats han incrementat progressivament el seu protagonisme en el desenvolupament global. Aquest increment ha estat motivat d’una banda pels moviments poblacionals cap a entorns metropolitans, com a nòduls econòmics per a una millor qualitat de vida de les persones, i d’altra per l’increment de la població mundial, que ha passat de 2.000 a 7.000 milions només en l’últim segle.
A grans trets, si a mitjans del s XIX només el 40% de la població mundial vivia en entorns urbans, a principis del s XX més de la meitat de la població mundial ja viu a les ciutats i la previsió és que pel 2050, el 70% de la població al planeta visqui en ciutats i les seves àrees metropolitanes.
El món es transforma ràpidament i a principis del s XXI la Terra es converteix, doncs, en un planeta de ciutats. La ciutat s’erigeix en protagonista del desenvolupament global i en motor dels canvis socials, culturals, econòmics, tecnològics, polítics, sanitaris i mediambientals, per donar resposta als grans reptes de la humanitat i del planeta.
I a mesura que les societats i economies de tot el món s’han urbanitzat, s’ha transformat també la noció clàssica de ciutat global.
A 2021 l’economia mundial es dibuixa a través d’un ecosistema de ciutats molt distribuït. Superat el cicle on uns pocs centres financers com Nova York, Londres o Tòquio eren els grans impulsors de l’economia, avui existeix una extensa i complexa xarxa de més de 100 ciutats que participen en els fluxos internacionals de mercaderies, serveis, talent i capital, i que les converteixen per tant en motors del creixement i les transformacions globals.
S’estableixen nous equilibris de forces i els governs locals han d’afrontar nous reptes, com el canvi climàtic i l’efecte hivernacle causat per l’emissió de carboni, concentrada cada cop més en els entorns urbans.
Tot i les polítiques internacionals i nacionals contra el canvi climàtica, els governs locals adquireixen una creixent capacitat d’intervenció, amb la gestió de temes com el transport o la construcció, responsables del 80% d’emissió de CO2 a les ciutats.
Per això, la perspectiva del canvi climàtic s’integra en els plans, projectes i procediments i en la presa de decisions de tots els àmbits d’activitat de les administracions locals.
Les ciutats han estat també, al llarg de la història, l’epicentre de malalties infeccioses.
Si avui, a principis del s XXI amb la crisi de la COVID19, les ciutats globals es troben al centre de la pandèmia, mirant enrere veiem com, a finals de l’Edat Mitjana, la Pesta Negra delmava poblacions a ciutats d’Àsia i d’Europa i a la nostra ciutat, Barcelona, aquesta i altres epidèmies causaven la mort de milers de ciutadans entre els segles XIV i XVII.
Però la història ha demostrat que, cada cop que hi ha hagut un contagi a les ciutats, els seus efectes han donat lloc a les innovacions més extraordinàries. I no hi ha cap raó per suposar que això no torni a passar amb la crisi actual.
De la necessitat a la innovació: la COVID19 emergeix en l’economia global com un accelerador del canvi a les ciutats, transformant tendències a llarg termini que ja s’estaven produint.
D’una banda hem vist els darrers mesos com ha augmentat la digitalització del comerç, potenciant l’ús de les targetes versus l’efectiu, el treball en remot, la prestació virtual de serveis com la formació o la salut, la transformació de la mobilitat o la peatonalització dels carrers.
És probable que en un futur pròxim, es flexibilitzi la manera en què es mou la ciutadania per treballar o estudiar.
Gràcies al teletreball, als nous horaris i a la digitalització, els districtes i a les ciutats metropolitanes hi haurà més oportunitats. Es treballarà a casa, però també en espais de coworking, amb una vida veïnal més rica. O pot ser que, com només caldrà anar al centre de la ciutat un, dos o tres dies a la setmana, es pugui viure més lluny, com ja passa als Estats Units o la Xina.
L’impacte de la COVID19. Simultàniament, com apunta el Professor Greg Clark, urbanista britànic i expert mundial en ciutats, la COVID19 irromp en aquesta situació amb una sèrie d’imperatius, que produeixen alarma a administracions i ciutadans, i que obliguen a actuar amb determinació, reconfigurant el concepte de ciutat cap a un nou model més àgil, més sostenible i més digital.
La reconfiguració de les ciutats es basarà en el model de ciutat digital. Aquests són:
• La digitalització com a nou model de negoci dels serveis (com el teletreball, la formació online o la telemedicina) demana una revisió de la mobilitat, l’ús dels edificis i els centres de les ciutats.
• La transformació cap a una oferta comercial digitalitzada i de proximitat.
• La inversió en salut pública i atenció sanitària, com a prioritat.
• Reconeixent el vincle entre la salut humana i la salut del planeta, el compromís per a la neutralitat en carboni a les ciutats el 2050.
• Un nou equilibri entre el control dels governs i la llibertat ciutadana en moments excepcionals, on la ciutat pot facilitar, amb més competitivitat i productivitat, els drets civils, la privadesa o la ciberseguretat dels ciutadans.
• Un nou contracte social més inclusiu. Els ciutadans i ciutadanes sorgeixen com a capital social compromès, que ha impulsat esforços d’ajuda mútua, organitzacions comunitàries, de veïnatge i resiliència, i pot ser el protagonista de nous models d’urbanització.
El món post-COVID. Aprofundint en aquest relat, el Professor Greg Clark aposta pel nou concepte de ciutat mixta, la blended city, en la qual es juxtaposen la ciutat real i la virtual. La blended city és una mena de ciutat combinada, on aprofitem totes les noves oportunitats que sorgeixen de la virtualització, però encara gaudim dels actius físics i els atributs de la ciutat amb totes les oportunitats que ofereix la ciutat de manera presencial.
En paraules del Professor Clark, “la ciutat combinada és capaç de tenir una geografia molt més gran que la ciutat física que gaudíem abans i, de fet, crea moltes opcions noves sobre on viuen els ciutadans, on es troba el seu lloc de treball, quins recursos utilitzen i amb quina freqüència fan servir la ciutat.”
En resum, les ciutats en moments de canvi, són els bancs de proves perfectes per a noves innovacions. Si les ciutats del món són capaces d’adaptar-se i reinventar-se, com sempre ho han fet en el passat, tenen davant seu una oportunitat única de promoure una mena de reset, per fer que aquesta nova normalitat esdevingui, en molts aspectes, millor que l’anterior.
Les ciutats i el seu ADN: el cas de Barcelona.
En aquest context global, on la crisi de la COVID19 s’expandeix pels països i ciutats del món de manera més o menys desigual, cal recuperar i posar en valor l’ADN de cada ciutat, aquells trets diferencials que destaquen la seva singularitat, més enllà de les circumstàncies actuals.
Per a Barcelona, com per a qualsevol ciutat del món, l’ADN és el resultat de la seva història, la seva cultura, la geografia, el clima, la seva gent… Son aquells trets que la projecten i la distingeixen internament i externa i que generen un fort sentit de pertinença. Son també la palanca per a la seva projecció internacional, la dinamització de la seva economia i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans, avui més necessaris que mai.
L’ADN de les ciutats també és fruit de les circumstàncies de cada època, perquè els impactes negatius i positius que rep la ciutat modulen el seu ADN, el reactiven, el contrauen o el regeneren.
Amb tot, la percepció que es tingui d’una ciutat a nivell internacional dependrà, no tant dels impactes que l’afecten en un moment donat, sinó de com la ciutat respon a aquests impactes, en expressió dels seus trets diferencials i el seu ADN.
Pensant en la recuperació post-covid19, la ciutat global es nodrirà del seu ADN per projectar la seva singularitat, promoure la ciutat internacionalment, reactivar l’economia, creant sentit de pertinença i repensar el futur amb un propòsit comú.
En el cas de Barcelona, el seu ADN és fruit dels seus 2000 anys d’història, amb una ubicació privilegiada entre el mar i la muntanya, un clima mediterrani i una manera de ser i de fer que la distingeixen universalment.
En el passat, Barcelona ha estat exemple de col·laboració publico-privada, on institucions, administració, empresa i ciutadania han treballat plegats per gestionar els moments més exitosos de la ciutat com els Jocs Olímpics de 1992, però també els més difícils com l’atemptat terrorista del passat 2017 a La Rambla de Barcelona o la crisi actual de la COVID19.
Uns i altres seran oportunitats per mostrar al món el seu tarannà de ciutat oberta, emprenedora, compromesa, innovadora i resilient per reinventar de nou el seu futur.
1. https://urbanresiliencehub.org/article/building-resilient-cities-not-tomorrow-but-now/
2. https://www.un.org/development/desa/pd/file/1942
3. https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca/epidemies-la-ciutat-de-barcelona-1333-1651
4. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150819/54435891358/epidemias-constante-historia-barcelona.html
Vaig escriure aquest article a finals de 2021, com a introducció del document:
Barcelona GREEN DEAL
Una nova agenda econòmica per a la Barcelona del 2030
Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona
