El meu primer text d’aquest blog és el meu darrer text… o la darrera imatge que em quedarà del Teatre Nacional de Catalunya, on vaig ser Cap de comunicació i màrqueting durant els darrers 14 anys.
Va ser el passat mes de maig.
El meu projecte al TNC havia arribat al seu fi i era al teatre recollint les meves coses i acomiadant-me dels companys/es.
Ja era al cotxe, amb un parell de capses amb papers i fotos lleugers de pes però carregats d’emocions i experiències.
Ja era al primer semàfor, sortint del carrer tècnic, era el primer dia de la resta de la meva vida… mixed feelings, podeu imaginar.
Tot d’una, com si ho presentís, vaig girar el cap.
Tot d’una ho vaig veure i em vaig emocionar.
Llegeixo i rellegeixo i m’emociono i somric.
El primer que penso és ‘gràcies pel detall, de tot cor gràcies!’
El segon que em passa pel cap és ‘qui haurà estat’?
I el tercer, el que m’ha quedat és ‘tant se val, pot ser una persona o més, que m’ho estan dient, sigui com sigui és el més tendre dels comiats’.
Molta sort, a vosaltres, a tothom, en el camí de la vida, allà on sigueu.
Molta sort i bona feina.
De cor, adeu i molts ànims a la gent del TNC en aquests moments difícils.
PD: dono gràcies a la pluja de fang del dia anterior per fer-ho possible
i al rentacotxes per fer la seva feina al dia següent ; D
