Repesco en aquests dies la famosa piràmide de necessitats humanes d’Abraham Maslow (1907-1970), on anem pujant esgraons a mida que cobrim les necessitats més bàsiques: fisiològiques, de seguretat (salut, família, feina…), i em pregunto on em trobo.
A principis del s XXI seria interessant fer un mapa del món i, en base a la piràmide, veure la evolució dels països del planeta durant el darrer segle, especialment en durant aquesta última dècada.
La meva impressió és que la crisi actual deu estar fent trontollar la piràmide… també.
És problable que en el procés en el que ens trobem (digues-li crisi, canvi de paradigma, evolució de l’espècie…) necessitem un nou Sr. Maslow que ens ajudi a dibuixar les prioritats del ser humà amb una mirada nova.
Per començar és possible que s’hagi trencat el binomi feina/seguretat. I potser seria bo plantejar-nos l’autorealizació (creativitat, resolució de problemes, acceptació dels fets, falta de prejudicis…) com a valors prioritaris que ens poden portar posteriorment (o no) a d’altres com la seguretat i la feina. Això només l’anomenat ‘primer món’, es clar.
Com a addicta digital que sóc, he trobat una versió de la piràmide que podria ser un bon principi pel canvi.
Per somriure, malgrat tot… !
